La reacció més important que protagonitzen les plantes.
Les plantes són remarcables per moltes raons. Però potser la més sorprenent de totes és el fet que les plantes poden desenvolupar-se elles soles partint només d’una mica d’aigua, aire i llum.
A través d’un procés anomenat FOTOSÍNTESIS gairebé totes les classes de plantes aprofiten l’energia del sol per a combinar CO𝟮 (diòxid de carboni, que està fet de carboni i oxígen) amb H𝟮0 ( l’aigua, feta d’hidrògen i oxígen) per a produir unes substàncies químiques molt més complexes, conegudes amb el nom de molècules orgàniques. Aquestes molècules són la matèria pròpia i característica de la vida i dels éssers vius.
Com totes les altres coses vivents, les plantes estan formades de cél·lules -que són una mena de bosses o petits contenidors de matèria viva (el citoplasma) envoltada per una membrana. Tot això està fet amb molècules orgàniques.
La fotosíntesis té lloc a l’interior d’uns petits cossos especials que es troben al citoplasma: són els cloroplasts. El color verd de les plantes és degut precisament a la substància més exclusiva que aporten els cloroplasts: un pigment anomenat clorofil·la . Aquests cloroplasts (i la clorofil·la), per a funcionar, necessiten estar en alguna posició exposada a la llum del sol. Per a això, les plantes disposen de les fulles. De fet, les fulles són unes estructures preparades especialment per a contenir una gran quantitat de cèl·lules plenes de cloroplasts i orientar-les en la direcció més adient per a capturar la màxima llum solar possible.
Però per a engegar el procés de la fotosíntesi no n’hi ha prou amb capturar la llum, també ha d’arribar fins els cloroplasts el CO𝟮i l’H𝟮0 . El diòxid de carboni és un gas present a l’atmosfera. Entra a l’interior de la fulla a través d’uns petits orificis coneguts amb el nom d’estomes. L’aigua necessària normalment s’absorbeix del sòl per les arrels i es transporta cap a les fulles per l’interior d’uns canals especials de què disposa la planta. Ales fulles, es reparteix per mitjà de nervis i per infinitat de venes minúscules que arriben a totes bandes de la llàmina foliar.
Les molècules produides en els cloroplasts són els carbohidrats -una combinació de carboni, oxígen i hidrògen. Posteriorment, una altra sèrie de processos a l’interior de les cèl·lules transforma aquests carbohidrats en molècules orgàniques imprescindibles per al desenvolupament de la vida, principalment proteïnes i àcids nuclèics (RNA i DNA). Aquí participen molts altres elements químics, com són el sofre, el fòsfor i el nitrògen, obtinguts per la planta a través dels nutrients del terreny, els quals són absorbits per les arrels, disolts en l’aigua del sòl. La majoria dels altres elements necessaris per al funcionament saludable i equilibrat de les plantes (potassi, calci, magnesi, ferro, manganès,…) entren en el cos vegetal seguint la mateixa via.