Les plantes que existeixen avui en dia poden mostrar enormes variacions entre les unes i les altres, però totes tenen quelcom en comú: totes són descendents d’un sol i mateix ancestre que colonitzà la terra en algun moment de fa ben bé 450 milions d’anys.
Les plantes són molt bones realitzant la fotosíntesis, però aquesta funció no la van inventar elles. Els éssers que primer varen realitzar-la foren bacteris, uns 2 bilions d’anys enrere. Els descendents directes d’aquells éssers microscòpics es troben sobretot al plàncton marí, s’anomenen cianobacteris i, encara avui, són els màxims fotosintetitzadors i productors de la vida dels oceans. Després dels cianobacteris varen aparèixer diversos tipus d’algues i, amb l’evolució de milions d’anys, algunes formes d’algues es van adaptar a viure fora de l’aigua. D’alguna d’aquestes formes derivarien totes les altres espècies de plantes prehistòriques, les quals van escampar-se per tota la superfície de la Terra.
Segurament, les primeres plantes que van viure fora de l’aigua deurien ser minúscules, de creixement molt lent i deurien cercar llocs molt humits per a instal·lar-se. Potser s’assemblaven a les nostres molses modernes, les hepàtiques o plantes inferiors similars. Aquesta mena de vegetals no feien flors, es reproduïen mitjançant espores -cél·lules reproductores senzilles amb una coberta protectora que pot obrir-se per efecte del vent o de la pluja- i tampoc podien absorbir aigua i sals minerals per les arrels, ni transportar la sava amb els seus nutrients d’un lloc a un altre dels seu cos. Tot això va ésser possible quan varen aparèixer les primeres “plantes vasculars”. Algunes d’aquestes eren plantes aquàtiques i altres potser eren espècies de molses més evolucionades.
Finalment varen aparèixer les plantes superiors, que són les que nosaltres reconeixem amb més facilitat. Aquests éssers vegetals presenten ja una estructura física complexa i ben diferenciada, amb parts específiques i característiques que realitzen les seves funcions vitals principals: són les tijes , les arrels, les fulles i les flors. Primer, sembla que varen aparèixer les falgueres, uns tipus de vegetals que encara es reprodueixen mitjançant espores, després varen aparèixer les cícades, els ginkgos, i les coníferes. Aquestes plantes ja produeixen veritables llavors, encara que presenten una mena de flors molt rudimentàries. Al final d’aquest llarg procés evolutiu, fa uns 150 milions d’anys, comencen a sorgir les plantes que es reprodueixen per mitjà d’autèntiques flors: nenúfars, magnòlies, monocotiledònies i dicotiledònies.