L’observació del cel en una nit sense núvols ni llums propers generalment ens provoca fascinació, un sentiment que va creixent quan aprofundim en el seu coneixement. Hi podem distingir molts “estels”, però alguns en realitat són galàxies que estan molt lluny, és a dir immenses agrupacions d’estels acompanyades de d’enormes núvols de gas i pols còsmica, que es mouen juntes per l’espai.
Des de temps molt antics, l’home es pregunta com va estar en l’orígen tot això. La resposta completa encara no la sabem, però els científics actuals hi continuen treballant i, a poc a poc, van provant de trobar-hi una explicació.
Després de milions i milions d’anys d’anar-se configurant, aquest Univers immens que ara estudiem, va plantejar una pregunta fonamental a la humanitat: On som? On és la nostra “casa” dins l’espai? Quina és la nostra situació -la situació de la Terra-, en el cosmos i com és el moviment relatiu dels cossos celestes propers, aquells que esdevenen protagonistes principals del nostre Sistema Solar?
La resposta a aquesta nova pregunta ha generat diverses teories al llarg de la història de la humanitat.
La primera idea va ser que tot l’Univers girava al voltant de la Terra (és una teoria coneguda amb el nom de “geocentrisme”i va ser formulada per Aristòtil al segle IV aC i completada per Claudi Ptolemeu el segle II).
La segona, considera que la Terra i tots els altres astres del nostre Sistema Solar orbiten al voltant de la nostra estrella més propera: el Sol. Va ser una teoria proposada per primera vegada a l’Antiga Grècia per Aristarc de Samos, com a resposta al model geocèntric, i va anar evolucionant a través dels anys i de diferents filòsofs que ho van defensar. Durant els segles XVI i XVII, després de Nicolau Copèrnic tornés a defensar-ho, va ser motiu d’una important disputa amb el model geocèntric. Finalment, l’heliocentrisme es va imposar.
Per tal de poder arribar a demostrar aquestes idees sobre la situació i el moviment dels planetes, va ser fonamental l’invent del primer TELESCOPI, que normalment atribuïm a Galileo Galilei.
El vídeo que heu pogut veure aqui damunt, ens parla també, d’altres personatges i científics estudiosos de l’Astronomia, com Johannes Kepler, i del descobriment del “moviment universal” dels cossos celestes.
En el següent video podeu veure un experiència que varen preparar un grup d’estudiosos del sistema solar, per a mostrar al públic d’una manera entenedora les dimensions enormes de les distàncies entre els planetes i el sol.
Ja tenim ben situada la Terra dintre de la immensitat del cosmos. Ara cal que destaquem les característiques més importants del nostre planeta. Ho podem fer seguint aquest resum explicat pel professor F.J. Simarro:
Concentrem-nos ara en els moviments i efects de la Lluna, en relació al Sol i a la Terra.
Altres vídeos del Museu d’Il.lustració i la modernitat de Valencia molt interessants, per a ampliar el tema:
Les constel.lacions:
