Igual que passa amb els animals, la manera més important de reproduïr-se de les plantes és la via sexual: quan dues cèl·lules diferents es fussionen per a crear en una nova cèl·lula, embrió d’un nou ésser. Aquest procés, en la majoria de plantes té lloc a l’interior de les flors. Unes cèl·lules molt petites desenvolupen el pòl·len en uns òrgans anomenats anteres. Aquests són els òrgans masculins de la flor i, a simple vista, apereixen com uns diminuts caps d’agulla a l’extrem d’una mena de “filaments”. En una altra lloc -l’ovari que es troba al fons del carpel o pistil de la flor- es desenvolupen unes altres cèl·lules molt més grosses: els òvuls. Aquesta és la part femenina de la planta. El procés de la fertilització funciona de la següent manera: Un granet de pòl·len “aterra” al capdamunt del carpel femení (en un punt que s’anomena “estigma”), hi arriba arrossegat pel vent o transportat per algun insecte (freqüentment , les abelles). L’estigma és obert i es connecta amb l’ovari per mitjà d’un tub molt prim i llarg (anomenat “estil”). El pòl·len baixa per aquest tubet, ajudat per l’aigua de la pluja o de l’ambient. Quan arriba a baix, aquest granet de pòl·len és divideix en dues cè·lules especials. Penetren dintre l`óvul i fecunden la flor. L’una desenvoluparà la llavor (la part dura de la llavor) de la nova planta, l’altre desenvolupa la part “carnosa” que envolta les llavors, fomant el que anomenem els “fruits”. Aquests fruits (amb les seves llavors) són l’orígen d’un nou ésser, una nova planta, descendent d’aquelles cèl:lules masculines i femenines que s’han fusionat en una flor.
