Nosaltres, a les aules d’informàtica, obrim els ulls a les transformacions que les noves tecnologies estan promovent en la majoria de camps de coneixement i de progrés de la societat. Els nostres exercicis de programació amb Scratch, amb les plaques d’Arduino o amb els petits robots Moway són un entrenament inicial per a comprendre el món en què segurament viurem els propers anys. Robots d’una enorme complexitat, com aquests models que desenvolupa Boston Dynamics , seran comercialitzats de manera global d’aquí no masses dècades. Les impresores 3D estàn ja aconseguint avenços en medicina i en altres camps que semblen sortits de pel·l-icules de ciència ficció. El desenvolupament de la domòtica i de tota mena de mecanismes i sensors cada cop més sofisticats està conduint el món del disseny a límits que fa ben poc no hauríem cregut que s´hi pugués arribar.
Tot plegat fa una mica de por, perquè encara és força nou i perquè no veiem clar on hi haurà el límit en l’ús de tot aquest maquinari “intel·ligent”. Cal que no oblidem mai que, al costat del desenvolupament tecnològic, hi hem de fer crèixer el sentit i els més alts valors de la civilització i la humanitat.
